Oriol Solé Sugranyes. Impulsor inicial del MIL: convençut de la necessitat d’agafar les armes, va ser la persona que va posar en contacte els “francesos” amb els joves de Barcelona. Comunista revolucionari, enfrontat al leninisme i la socialdemocràcia. Col·laborador dels bascos d’ETA i dels obrers del sector autònom del moviment de fàbriques. Catalanista, com queda palès a la correspondència que envia mentre està pres, malgrat aquesta condició no va quedar mai reflexada en la producció teòrica del 1000 (sempre feta en castellà i sense discurs nacional).
Va atracar bancs, imprimir teoria, realitzar sabotatges i participar en manifestacions públiques dins d’una mateixa concepció integral de la lluita. Va entrar i va sortir varis cops de la presó. Dos d’aquests cops pel seu propi peu, fugant-se. En el darrer, el va matar a trets la Guardia Civil, mentre corria amb uns altres 28 presos que s’havien escapat de la presó espanyola de Segovia, rumb a França. Un poema de Goytisolo, escrit poc després de la seva mort, el recorda i el descriu:
(…)
la libertad a veces es una simple línea fronteriza
la libertad es la vida o es la muerte
la libertad es la ira
la libertad se bebe y se respira
la libertad es cantar en tiempos de silencio
la libertad si quieres será tuya
pero
solo por un momento
porque cuando la tengas
se escapará riendo entre tus manos
y tendrás que buscarla y perseguirla
por las calles, ciudades, praderas y desiertos
de todo el vasto mundo
(…)