“la cuestión social (…) hoy más que nunca, debe hacer saltar el marco del Estado-nación y, a la vez, hacer desvanecerse cualquier internacionalismo abstracto. Cuando uno se sitúa en este contexto internacional, corre el gran peligro de perder el contacto social, la superficie de fricción crítica, e incluso de sustraerse a toda crítica remitiéndose a las condiciones internacionales.”

Stefan Wisniewski, ex-membre de la RAF

“Salta a la vista una nueva concepción del anarquismo de praxis muy influenciada por la web. Hay discursos y formas «de hacer» que si bien no todos pueden ser considerados nocivos, materializan dinámicas que parecen en algunos casos reproducciones mal asimiladas, y en otros meros juegos de red.”

publicació Aversion

El que segueix és un breu recull de les diverses mostres de solidaritat que ha generat l’operació repressiva contra 5 anarquistes el passat 13 de novembre a Barcelona, arrel de la qual encara continuen segrestats Mònica Caballero “Moniquita” i Francisco Solar “Cariñoso”.

L’objectiu concret de recopilar i mostrar aquestes informacions és traslladar als presos i procesats la força i el recolzament que les accions citades expressen. En cap cas una llista d’aquest tipus podria servir per avaluar les nostres forces, o caracteritzar la nostra lluita.

En aquest sentit, no podem deixar d’estar d’acord amb els companys d’Aversion a l’hora d’assenyalar certes dinàmiques que sota el pretext d’internacionalitzar i difondre la lluita, la descontextualitzen del seu medi real i la situen en una “àgora virtual” on la lògica quantitativa, l’espectacularitat, la ideologització i l’autoreferencialitat, són les regles d’un joc cibernètic que discorre en el creuament de comunicats a Internet.

El veritable potencial de l’acció directa, de l’atac a les estructures de dominació, i la solidaritat revolucionària, només es pot desenvolupar en funció de les característiques específiques del context en el que ens trobem. Això significa, no refugiar-se en un ghetto abstracte i virtual, sinó atrevir-se a encarar les contradiccions i les dificultats que trobem als nostres carrers, allà on veritablement podem generar relacions i pràctiques que propaguin la revolta.

16.11 Concentració a l’embaixada espanyola de Xile, a la ciutat de Santiago. Després de desplegar pancartes, es monta un dispositiu policial que posteriorment ataca i deté algunes de les persones concentrades.

18.11 Col·loquen pancarta al barri d’Exarchia (Atenes) en solidaritat amb les procesades.

22.11 Un grup de companyes es concentra a la seu barcelonesa del diari El Pais -especialment “entusiasta” en la persecució mediàtica contra els detinguts- repartint octavetes que assenyalen el periodista concret que ha estat atacant els companys amb els seus escrits. Posteriorment es realitza una manifestació espontànea pel centre de Barcelona.

24.11 Un grup entra a la catedral de Berlin (Alemanya) i desplega una pancarta en solidaritat amb les detingudes.

25.11 Trenquen els vidres d’una sucursal del Banc Santander a Berlin (Alemanya)

29.11 Intervenció al centre d’Atenes, repartint propaganda i realitzant pintades, en solidaritat amb aquests i altres anarquistes presos.

01.12 Es col·loquen pancartes als carrers de Braga (Portugal), al·ludint al cas repressiu.

06.12 Un grup d’unes 60 persones recorre Sant Andreu durant les Festes Majors del barri, enganxant cartells, repartint octavetes, desplegant pancartes i realitzant pintades en solidaritat amb les persones processades.

12.12 Manifestació a l’embaixada espanyola de Montevideo (Uruguay)

12.12 Tall de carrer i llançament de propaganda a Santiago (Xile)

16.12 Trenquen els vidres de tres cotxes patrulla que es trobaven aparcats davant d’una presó municipal a la ciutat d’Olympia (EEUU).

16.12 Atac incendiari a una sucursal del Banc Santander a Porto Alegre (Brasil)

16.12 Cinc presos polítics es declaren en vaga de fam a Xile com a mostra de solidaritat amb els dos anarquistes presos.

19.12 Sabotegen càmeres de videovigilància al barri de Guinardó (Barcelona)

19.12 Atac incendiari a esglèsia de Reus, on calen foc a un pneumàtic davant el portal i pinten amb spray “Llibertat preses”.

20.12 Un grup d’unes 20 persones talla els carrers prop de la Universitat de Santiago (Xile) i es desplaça fins a un centre comercial proper, on llança còctels molotov contra un gran arbre de nadal. Nou persones són detingudes. Una d’elles ingressa en presó preventiva acusat d’haver-se resistit a la detenció atacant un poli amb una navalla.

21.12 Una manifestació d’unes 250 persones recorre el centre de Barcelona. S’ataquen alguns bancs, es realitzen pintades, es reparteix propaganda, es llencen objectes als antidisturbis, i es creuan contenidors en flames. Cap detingut/da.

21.12 Pengen una pancarta solidaritzant-se amb els dos presos anarquistes a la localitat d’Altsasu (Pais Basc)

21.12 Pengen una pancarta solidaritzant-se amb els dos presos anarquistes a Tessalònica (Grècia)

21.12 Sabotatge a un caixer automàtic a la localitat d’Altsasu (Pais Basc)

El passat 21 de desembre es va celebrar a Hamburg una manifestació massiva que va aplegar milers de persones vingudes de tot el país. Sota la consigna principal “La ciutat ens pertany a tots” els col·lectius organitzadors van aconseguir unir forces des de tres lluites diferents però interconnectades: la defensa de l’emblemàtic centre social ocupat Rote Flora (recentment amençat de desallotjament), la lluita contra el procés de gentrificació que vol enderrocar vivendes populars (edifics Esso), i la solidaritat amb els refugiats i refugiades que lluiten contra la maquinària de deportació i les estrictes lleis de immigració del sistema alemany.

Als pocs minuts de començar la mani, les 8000 persones que la formaven van ser aturades per ofensiva de la policia antidisturbis, que amb canons d’aigua, gas lacrimògen, porres i gossos van provocar ferits i detencions. La reacció de gran part de la manifestació va ser respondre a l’atac amb pedres, bengales i ampolles, mantenint un enfrontament just al davant de la Rote Flora, i aconseguint també ferir alguns antidisturbis. Posteriorment, donada la impossibilitat de continuar la marxa com un sol bloc, la manifestació es va dispersar en grups més petits que es van dispersar per la ciutat aixecant barricades, enfrontant-se a la policia i atacant bancs, comerços de luxe, immobiliàries i objectius similars, desbordant el dispositiu que els cossos policials havien establert per a controlar la situació.

http://www.youtube.com/watch?v=rvQGQhxfDhc

Ens neguem a viure en una presó

Avui en dia, la societat en què ens veiem obligades a viure s’assembla cada cop més a una presó. Els nostres moviments són enregistrats i les nostres converses són escoltades i controlades sistemàticament mitjançant els telèfons mòbils. Els nostres correus electrònics són analitzats i es realitzen mapes de les nostres xarxes de relacions mitjançant, per exemple, Facebook i Twitter.

La premsa s’indigna amb els seguiments a polítics per part de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) però el cert és que aquests ja feia temps que eren còmplices, sinó promotors directes de que les agències europees compartissin dades de la major part de la població amb la NSA. No hem vist, per altra banda, la mateixa indignació per les desenes de seguiments a comptes d’activistes realitzats pel CESICAT.

Un element de devastadora quotidianitat d’aquesta xarxa de control social és la videovigilància. Pretenen entrenar-nos per a acceptar “pel bé de la nostra seguretat” que, des del moment en què sortim de la porta de casa al matí fins que hi tornem a entrar a la nit, estiguem essent gravades. Algunes ciutats ja estan començant a utilitzar sistemes integrats amb totes les càmeres del territori així com a implementar softwares de reconeixement facial i de moviments.

Res d’això ens sorprèn, doncs és la pròpia naturalesa de l’Estat la de voler exercir el poder absolut sobre la vida. La llibertat no és possible sota un poder que pretén controlar i vigilar totalment les nostres vides. Qualsevol intent de transformar aquest món segons les nostres necessitats o de recuperar el control de les nostres vides serà vigilat i castigat per l’Estat com a un acte de criminalitat. És per això que la lluita per la llibertat ha de passar, necessàriament, per la il•legalitat.

Nosaltres ens neguem a viure en una presó; ens neguem a ser escoltades i seguides, ens neguem a que els nostres moviments siguin gravats, ens neguem a què ningú hagi de créixer en un món on serà gravada, fotografiada, twittejada i localitzada les 24 hores del dia.

La nostra primera contribució ha estat atacar unes càmeres de seguretat al barri del Guinardó. Aquesta és la primera gota però, per fer vessar el got, encara en queden moltes més. Només amb un veritable esforç comú, podem ser capaces d’obstaculitzar severament aquest estat de vigilància total.

Per dur a terme aquesta tasca podem: (1) estirar les càmeres mitjançant una corda o cable (2) utilitzar una escala i un martell (3) tapar les càmeres amb pintura (4) utilitzar un parell de pedres i una mica de punteria (5) desmuntar les càmeres amb una bona caixa d’eines (6) tapar amb pintura, cartells o enganxines aquelles càmeres que estiguin darrere de vidres gruixuts (per exemple les dels caixers automàtics). La tasca es pot dur a terme tant de nit com de dia guanyant així la complicitat de les nostres veïnes.

Cegant l’ull de l’Estat podem crear un terreny més segur i fèrtil per a la realització de molts altres tipus d’accions constructives o destructives encarades a l’enfonsament del capitalisme i a la creació d’un món lliure de qualsevol tipus d’opressió.

Enviem, finalment, una abraçada solidària a Mónica i Francisco i les altres encausades de l’últim cop repressiu contra el moviment anarquista a Barcelona. Qui és el terrorista sinó l’Estat, que assassina gent al barri del Raval, als CIEs i a les comissaries amb impunitat i després ens vigila a totes per protegir-se de la ràbia que genera?

Només serem lliures quan comencem a destrossar les nostres pròpies gàbies

Comunicat extret de Barcelona Indymedia

El passat 6 de desembre un grapat de solidaris/as van decidir commemorar la constitució espanyola realitzant una intervenció en favor dels repressaliats anarquistes pel principal carrer d’un barri de Sant Andreu en festes.
Una mani d’unes 60 persones va recórrer els carrers de Sant  Andreu pintant, encartellant i penjant pancartes per la llibertat de les preses anarquistes, mentre al seu pas es tallava Gran de Sant Andreu i es proferien crits per l’anarquia i en contra de les presons.
Al final la petita mani es va dissoldre sense majors contratemps.
Un petit gest solidari que esperem es reprodueixi als barris de Barcelona i del món sencer amb els nostres processats i empressonats, especialment amb el Francisco i la Mónica (detingudes al costat d’unes altres 3 companyes el 13 de novembre i acusades de pertinença a organització terrorista i atemptat contra la Basilica del Pilar de Saragossa).
Ni un pas enrere

El passat 12 de desembre va ser abatut a trets per un guardia de seguretat l’anarquista Sebastián Oversluij, quan amb altres companys es disposava a expropiar el Banco Estado al municipi xilè de Pudahuel.

Dos companys més, Alfonso Alvial i Hermes Gonzalez, van ser detinguts a prop de la sucursal bancària i posteriorment empresonats, mentre que una quarta persona hauria aconseguit evadir el cercle policial. La policia intentar vincular ara a Alval i Gonzalez amb altres expropiacions que han tingut lloc aquest mateix any i ha fet públics els seus vincles amb el moviment anarquista xilè, arrel d’haver estat identificats durant mobilitzacions i protestes.

A continuació difonem un video en el que es veu a Sebastian (amb samarreta blava) durant un dels concerts que va realitzar amb el seu grup de rap. D’aqusta manera, volem contribuir a estendre les seves idees en un moment en el que no només les bales sinó també la intoxicació mediàtica, han intentat, en và, silenciar-la.

El 13/11/13 la Policia Nacional deté a les nostres companyes sota la Llei Antiterrorista. Dos es troben a la presó preventiva ( en règim FIES) i les altres en llibertat amb càrrecs. Aquest atac del Ministeri de l’Interior és part del cop que està rebent el moviment anarquista i està emmarcat dins d’un context en el qual els polítics preveuen aixecaments socials i accions que responguin a la misèria en la qual ens mantenen per sustentar els seus negocis i el seu poder.

L’Estat no dubta a reprimir a els qui qüestionem i ataquem el que ens oprimeix, la premsa no dubta a difondre i ser part de l’aparell repressiu de la policia: nosaltres no dubtem en solidaritzar-nos amb les nostres germanes, no dubtem a oposar-nos a qualsevol ordre que imposi la seva voluntat.

MANIFESTACIÓ 21 DE DESEMBRE 18:00H AL FORAT DE LA VERGONYA (BARCELONA)