El proper 5 de juny es celebrarà el primer judici arran dels fets succeïts durant la vaga general del 29 de març del 2012. Aquell dia va haver-hi més de 50 detencions, les quals van continuar fins al setembre i ja se’n sumen més de cent a tot Catalunya.

Com molts altres barris de la ciutat, al Clot-Camp de l’Arpa vam sotir al carrer per mostrar el nostre rebuig ferm i frontal a la reforma laboral i al capitalisme. En el marc del piquet que es va realitzar al barri, 3 companyes van ser detingudes i una d’elles va passar un mes en presó provisional; finalment, la petició fiscal és de 7 anys de presó.

El 29m no ens van detindre aïllandament i ara no respodrem aïlladament. Perque volem fer de la solidaritat la nostra arma. Aquesta setmana a diferents punts de Barcelona (sants, gràcia, vallcarca i clot) hem trobat mostres de solidaritat amb els vaguites que evidencien que no estem soles i que volem seguir lluitant juntes.

CONVOCATÒRIES:

MANIFESTACIÓ ANTIREPRESSIVA
Dissabte 1 de Juny a les 17h a la Plaça del Mercat del Clot

CONCENTRACIÓ SOLIDÀRIA
Dimecres 5 de juny de 2013, a les 10 hores a la Ciutat de la Justícia.

LA SEVA LLIBERTAT, ÉS LA NOSTRA

 La rellevància política de la recent operació antiterrorista contra 5 persones a Barcelona no hauria de passar desapercebuda, ni ser desplaçada per debats -també importants- com l’ús de les xarxes socials o el paper de les drogues en la societat i en els moviments de lluita. L’engegada del dispositiu antiterrorista contra una activitat bàsicament ideològica (de difusió de textos, cartells, atacs verbals contra les institucions) és la característica principal i la més greu d’aquest nou episodi repressiu, i ha de ser posada en el primer lloc de totes les anàlisis.

En aquest sentit, la recuperació del model antiterrorista, creat en els anys 70 per les democràcies europees per respondre a l’agudització de lluites socials i les seves expressions armades, i posteriorment consolidat i desenvolupat per l’Estat Español per a la seva aplicació contra enemics interns diversos (principalment el MLNV però no només), ha de ser inscrit en el nou caràcter repressiu del cicle de lluites actual.

Des del ressorgiment de certa conflictivitat social arran de l’evolució de la crisi ecònomica, l’Estat ve duent a terme ajustos en la seva forma de gestionar aquesta conflicitividat. L’objectiu és assegurar la governabilitat en una època que requereix un ús diferent dels mecanismes repressius al que es donava en èpoques de pau social generalitzada. Ja hem vist com aquest procés d’ajust ha produït, en el context català, el desenvolupament dels mètodes de control de masses en l’espai urbà (amb èmfasi en el paper de la BRIMO), les detencions en degoteig, les llistes públiques per a la delació, l’ús intensiu i exhaustiu d’imatges per individuar i caçar manifestants, una tendència més acusada a imposar mesures de presó preventiva, l’administració massiva de multes i identificacions, les campanyes mediàtiques sobre els “300 violents”, “els anarquistes infiltrats en el 15M” o “els matons dels escraches”, l’enduriment en l’aplicació de les penes, les reformes legals per castigar la desobediència no violenta i la convocatòria de protestes, la posada en escena (amb un contingut marcadament psicològic) de maderos en grans grups de secretes encaputxats o en marxes d’aspecte militar al costat de les manifestacions, etc., etc.

El dispositiu antiterrorista és especialment adequat per a aquest nova volta de rosca repressiva, perquè ha estat específicament dissenyat per ser flexible, difús i situar-se en un terreny d’excepció a tots els nivells, no només el judicial. Permet tant sepultar sota penes duríssimes a militants reconeguts/as de grups armats, com portar a la presó a unes persones per enganxar un cartell, participar en un acte públic, o fer una cançó que parla dels presos polítics.

Així, d’uns amics que suposadament difonen al Facebook imatges i textos cridant a la lluita al carrer, es conceptualitza una organització criminal jeràrquicament estructurada, amb líders, processos de captació, adoctrinament, etc. I recoltzant-se en un ressort imprescindible del dispositiu antiterrorista -els mitjans de comunicació- es difon massivament la narració policial, fins al punt d’arribar a afirmar que el “grup” és responsable de la col·locació d’artefactes explosius, extrem que ni tan sols és esmentat en l’acte judicial d’ingrés a la presó.

I aquí no passa res. Ningú es mourà de la seva cadira si tot aquest muntatge es desfà en l’aire com tants altres, ningú haurà de rendir comptes. L’engranatge antiterrorista seguirà, amb tota seguretat, sent utilitzat per modelar les lluites socials (tractant d’inhibir i aïllar les seves expressions més combatives) o directament destruir-les, com a Itàlia a la fi dels 70. I això és així, en gran part, perquè el discurs ideològic en el qual es recolza aquest mecanisme repressiu segueix totalment vigent i arrelat en la majoria de la societat.

Llavors, el repte més important que tenim per davant és desarticular aquest discurs. Anem a esquivar les empentes dels Estats, que busquen aïllar-nos de les lluites, el carrer i tot espai públic, fins i tot les xarxes socials. Anem a romandre en tots aquests llocs, i a utilitzar la nostra presència en ells per minar les bases ideològiques de la repressió. Anem a dir les veritats que no volen sentir, a desmuntar la narrativa hipòcrita de la “seguretat”, dels “terroristes”, dels “provocadors”, de la “violència” i la “legalitat”. Anem a proclamar, amb paraules clares, senzilles, i honestes, el nostre projecte, la nostra idea: la lluita per una realitat sense explotats ni explotadors, sense misèria ni luxe, sense alienació ni autoritarisme. Anem a parlar també – sense fetitxisme ni grandiloqüència- de la necessitat concreta de ser contundents en aquesta lluita. Anem a parlar del llegat històric del sabotatge i la guerrilla, de les necessitats que van propiciar el seu sorgiment, la funció que van jugar en un moment donat, el seu resultat positiu o negatiu en determinades ocasions. Del que poden aportar o no en aquest moment, de com combinar-les amb totes les altres formes de lluita. Anem a parlar, de tot el que no volen que parlem. Amb cap, però sense por.

Llibertat als 5 detinguts a Barcelona

Llibertat a totes les processades i preses per lluitar.

Segons un comunicat aparegut a diverses pàgines, durant la nit del 25 d’abril es van produïr a València diverses accions de sabotatge en resposta a detencions de manifestants a Madrid.

Comunicat:

“En la nit entre el 25 i el 26 d’Abril cinc sucursals bancàries han estat atacades de forma simultània als barris de La Torre, Benimaclet i el Cabanyal, a més diversos carrers han estat tallats amb contenidors en flames i s’han pintat missatges de solidaritat amb els/les detinguts/des durant el setge al Congrés.

Cada vegada que l’estat reprimeixi a els qui lluiten en contra de la dominació, destruirem i sabotejarem els seus símbols.

ÀNIM COMPANYS/ES, EL SETGE CONTINUA!”

MATEM LA POR! QUE ESCLATI LA RABIA!

Fartes de sobreviure en aquesta realitat imposada, de ser explotades, controlades, desallotjades, desnonades, perseguides, torturades, empresonades. Davant la situació actual en la que el poder econòmic i polític tracta, com sempre, de sostenir-se trepitjant, reprimint i humiliant a les de sempre, es necessària una resposta combativa, contundent al carrer i als llocs d’explotació quotidiana. Ha arribat el moment de mirar endavant i avançar cap a un nou model social basat en l’autogestió, la solidaritat i el suport mutu. Demostrem a les que ens volen dominar que nosaltres no tenim por i no ens detindrem davant els seus atacs.

Contra l’estat i el treball assalariat!

MANIFESTACIÓ ANTICAPITALISTA

1 de Maig 18h – Pl. Països Catalans

 


Marxa combativa de la Vil·la de Gràcia. Contra la misèria i l’explotació.
Dimarts 30 d’Abril 19:30h. Davant de l’entrada de Fontana

En la vista del 9 d’abril duta a terme a Frankfurt (Alemanya), la jutgessa ha decretat l’empresonament de Sybille S. per haver-se negat a testimoniar en el marc del procés contra Sonja S.(79) i Christian G. (70), acusats de participar en accions practicades per l’organització armada Cèl·lules Revolucionàries (Revolutionare Zellen) durant els anys 70.

El procés és basa, per una banda, en declaracions extretes sota tortures al militant de l’organització Hermann F. (després de que aquest patís un greu accident en la manipulació d’un explosiu) i per l’altra, en la col·laboració voluntària de Hans-Joachim Klein, un penedit que des de fa anys treballa per a l’Estat a canvi d’una reducció de condemna. Sonja i Christian van passar a la clandestinitat l’any 1978, sent detinguts per la policia a França 22 anys després, i finalment extraditats a Alemanya. Actualment Sonja es troba a la presó de dones de Frankfurt, mentre que Christian ha estat posat en llibertat provisional per problemes greus de salut. Ambdós s’han negat a col·laborar amb la Justícia i a declarar contra altres persones.

En la vista del dia 9, la jutgessa va preguntar a Sybille si havia canviat d’opinió respecte la decisió de negar-se a declarar com a testimoni. Quan aquesta va expressar la seva voluntat de mantenir el seu silenci, la jutgessa va ordenar la seva detenció, que es va executar de forma immediata. Ara, l’empresonament de Sybille pot allargar-se fins al final del judici o fins a un màxim de 6 mesos. L’organització antirepressiva Rote Hilfe i el grup de suport a Sonja i Christian han cridat a la mobilització.

Christian G., recolzat per altres companys/es durant una sessió del judici

Més informació a http://www.verdammtlangquer.org. (alemany)

Carta personal de Sybille després del seu empresonament:

http://www.verdammtlangquer.org/2013/04/where-is-the-line-between-retribution-and-justice/ (alemany)