Del partit-antipartit al partit-partit.

Breu història del partit verd alemany. Traducció d’algunes parts del llibre “The subversion of politics” de Georgy Katsiaficas.
Repressio a Startbahn West

La decisió de traduir aquest text la vam prendre en el context de les eleccions autonòmiques del 25 de novembre del 2013. En aquell moment l’entrada de les Candidatures d’Unitat Popular al parlament autonòmic va suscitar un important debat al carrer que, tot i haver minvat molt, considerem necessari continuar desenvolupant . A nosaltres no ens incumbeix parlar de les CUP en sí mateixes -enteses com el projecte polític de l’Esquerra Independentista- però sí reflexionar i debatre sobre la tendència (en l’ampli àmbit de les lluites socials) a utilitzar la via parlamentària.

En aquest sentit, si som contraris a seguir aquest camí no és perquè la nostra religió bakuninista ens ho prohibeixi, sinó perquè la Història és la que és i les experiències que s’han donat fins ara omplen de raons i fets la nostra aversió a les institucions. Aquelles formacions que des de l’anomenada esquerra revolucionària han fet seva la màxima de participar “amb un peu al carrer i un altre a les institucions” han acabat, poc a poc, aixecant el peu que deixa de ser “pragmàtic” o “realista” i caminant exclusivament en el terreny de la política institucional, al ritme dels interessos que aquesta representa.

Les institucions de l’Estat no són simplement un front més, no són “una eina entre moltes altres”, no són un aparell que puguem subordinar a la nostra voluntat. Són un sistema, una estructura complexa de relacions, dependències mútues, i poder. Un no pot entrar en aquest sistema i modificar les seves dinàmiques, sense que alhora el sistema el canvii i en modifiqui les sevespròpies. Difícilment els moviments poden entrar a les institucions sense que alhora, en sentit invers, les institucions entrin als moviments.

La història dels Verds alemanys és una de les experiències històriques que mostren aquest procés. Fundat l’any 1980 auto-denominant-se com “el partit antipartit”, Els Verds (Die Grünen) neixen com l’eina institucional dels nous moviments socials alemanys, amb un discurs enfocat en la transformació radical de la societat alemanya i dotant-se de mecanismes de control que el prevenien d’integrar-se al sistema com un partit més. Unes dècades després els Verds ja són un partit més de l’establishment, plenament jeràrquic, purgat de discurs revolucionari, orientat a gestionar les desigualtats socials amb petites reformes, i que no només ha deslegitimat les bases polítiques dels moviments que el van ajudar a pujar el poder, sinó que també els ha perseguit i els ha colpejat policialment quan la raó d’Estat ho ha exigit.

El text de Katsiaficas és interessant perquè deixa veure com aquesta evolució no es va donar per la maquiavèl·lica traició d’unes poques persones amb poder a les mans, sinó per efecte d’un procés més sutil i complex, un procés en el que la participació del partit a les institucions va anar alimentant les contradiccions internes dels Verds fins que aquestes es van resoldre amb l’assimilació total de la formació…

Per altra banda, si publiquem aquest text no és perquè algú el pugui agafar i simplement llençar-lo contra tot aquella persona que defensi la via institucional. No és perquè algú pugui dir: “Ho veieu, capullos/es, això ja ha passat, esteu repetint la història i fracassareu”, i quedar-se tant ample. El repte no és criticar amb la teoria la via parlamentària, el repte es construir amb la pràctica el projecte revolucionari. El repte és traçar un camí de lluita al marge i en contra de l’Estat, un camí viable i real, que ens serveixi per avançar en la destrucció d’aquesta maquinària social putrefacte i en la construcció d’una societat de persones lliures. Al marcar-nos aquesta fita se’ns dirà que som utòpics, que demanem l’impossible, que som idealistes i hem de ser “pragmàtics”… Bé, a aixó nosaltres podem respondre que, com aquells, nosaltres també ho volem tot. Però quan diem tot, volem dir exactament això, TOT. I res menys.

Llegir text a http://ingovernables.noblogs.org/files/2013/01/grunen.pdf

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *